Diem que vivim en un món global, on tot es sabut en pocs moments, on estem connectats els uns als altres sempre que volem o ho necessitem, on un fet transcendent en un lloc (si interessa, es clar) es sabut i transcendeix en pocs segons en qualsevol punt interconnectat, i on les informacions rebudes responen a interessos plenament capitalistes.
Això no ho podem negar, i manco els que som anomenats (o mal anomenats) occidentals, estem immersos en uns cànons que ens venen injectats a caprici de la societat capitalista i on els valors d'antany capa cop queden més en entredit.
Això possiblement en obligui a tornar-nos hipertextuals, potser no en el sentit estricte de la paraula relacionada amb un suport informàtic i mitjançant nodes entrellaçats els uns amb els altres, però sí a actuar igual que si estiguéssim davant d'un text escrit per a l'ordinador, amb enllaços que podem triar i elegint el camí de lectura que més ens inquieta de les moltes possibilitats que tenim al nostre abast.
Segurament, i potser cada cop més, la nostra vida estigui convertida en un hipertext, altament global i amb molts nodes per a elegir el camí, la qual cosa ens obliga a destriar la informació i a seguir el traçat que en dicti la nostra consciència.
Castells ens diu que "és cada cop més habitual que la gent no organitzi el seu significat al voltant del que fa, sinó pel que és i creu ser"(1), quan realment el que caldria demanar-se és el que som i el que volem ser.
L'era de la informació ens condicionarà cada cop més si nosaltres no som capaços de condicionar-nos primer en base als nostres valors. El perill és imminent i efectivament la història no ha fet res més que començar.
(1) Castell, Manuel. (2003) L'era de la informació. Barcelona. Ed. UOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada